Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  eclipsar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ECLIPSAR v.: cast. eclipsar.
I. refl.
|| 1. Cessar d'esser visible o de brillar un astre, a causa de la interposició d'un altre. La luna nova,... retornada, eclipsada e perfeta, Sermons SVF, ii, 240. En la taula dels eclipsis lunars... trobaràs... los dits e los menuts que eclipsaran del cors de la luna, Gilbert-Corsuno Astrol. 29. Com un gentil | mestre subtil | dit Dionís | ves eclipsar | lo sol e luna | contra comuna | astrologia, Spill 14112. La lluna fa eclipsar al sol, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. fig. Cessar d'esser visible o de brillar una persona o cosa que abans predominava o es deixava veure molt. Curial se era tant eclipsat que ja'l reputauen per mort, Curial, i, 37. Vist que lo vell té la resposta | millor que'ls fets; | vist que del tot estan desfets | hi eclipsats, Somni J. Joan 2784. Apar que's sia eclipsada vostra antiga glòria, Riber Sol ixent 19.
|| 3. fig. Desaparèixer, fugir. Vós aveu fet eclipsar a aquest lladre: Huic tu furi viam patefecisti ad fugiendum, Lacavalleria Gazoph.
II. tr.
|| 1. Ofuscar, privar de veure un objecte llançant més claror que ell. «De dia, el sol eclipsa els estels».
|| 2. fig. Fer minvar o cessar el brill d'una persona o cosa superant-lo amb la pròpia resplendor. Alsa't, figura immensa, ferida, no eclipsada, Costa Poes. 62. Tot ho eclipsava, tot ho absorbia la noia, Pons Com an., 119. Devegades no s'acabaven les festes al barri de Agramunt; com era el darrer, si'ls hi donaven per eclipsar als altres, ho lograven, Serra Calend. folkl. 172.
    Fon.:
əklipsá (Barc.); eklipsáɾ (Val.); əkliʦá (Palma).
    Etim.:
derivat de eclipsi.