DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ECLIPSI o ECLIPSE (ant. també eclipsis). m.: cast. eclipse.
|| 1. Suspensió temporal de la visibilitat d'un astre o d'una part d'ell, per la interposició d'un altre astre. Eclipsi total: aquell en què deixa de veure's tot el disc astral. Eclipsi parcial: aquell en què només roman invisible una part del disc astral. Eclipsi de sol o solar: ofuscació del sol per la interposició de la lluna entre el sol i la terra. Eclipsi de lluna o llunar: ofuscació de la lluna per la interposició de la terra entre la lluna i el sol. Diuendres entre migjorn e hora nona fo eclipsis major que hom uis de memòria d'aquels hòmens que ara són, car tot lo sol cobrí la luna, e pudia hom veer bé set estels en lo cel, Jaume I, Cròn. 305. Eclipse fo en lo cel e tenebres en la terra, Llull Amic e Amat, met. 206. Les gents se meravellen del eclipsi del sol e de la luna, Genebreda Cons. 198. Nos fes saber specialment dels eclipsis de luna, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 543). Restant sens eclipse al món un clar sol, Passi cobles 97. En luna sta lo punt d'aquest eclipsi, | e qui l'entén, entén l'Apocalipsi, Scachs d'amor. Amb minvaments graduals com un eclipsi de lluna, Pons Com an., 129.
|| 2. fig. Cessació o minva gran de la resplendor, vigoria o activitat visible d'una persona o cosa. Se para la C davant la humana pensa e cluca als ulls espirituals lur vista entel·lectual, per la qual privació e per lo qual eclipse entel·lectual la vista no pot apercebre en la G ni la H, Llull Cont. 364, 12. Jo deffallint, Amor farà eclipsi, Auziàs March, lxxxvii. Encara que derrocats stigam e muyram en lo fosch e tenebrós eclipsi de la vida sensual e peccadora, Anòn. Confess. Un nou xiscle de la màquina, seguit d'un soroll axordador y de repentí eclipsi de llum, les féu callar, Oller Pil. Prim 11. Dins el gran eclipsi | del món gentil, tu sol ja romangueres | tot lluminós, Costa Horac. 30.
|| 3. ant. adj. Eclipsat. Dia era egipciach, lo sol era eclipsi, les aygues eren térboles, Tirant, c. 474.
    Fon.: əklípsi, əklípsə (Barc.); eklípsi, eklípse (Val.); əklíʦi, əklíʦə (Palma). En la pronúncia vulgar de la gent menys instruïda es sol canviar en es- la e- inicial, dient-se esclipse.
    Intens.:—a) Augm.: eclipsàs.—b) Dim.: eclipset.
    Var. ort. ant.: eclypsi (Villena Vita Chr., c. 182).
    Etim.: pres del llatí eclipsis, mat. sign., que ve del gr. ἔκλειψις ‘desaparició’.