DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

EDICTE m.
Ordre escrita promulgada per una autoritat; cast. edicto. Encara en los altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam, Ordin. Palat. 14. Aprés anaren | no per delicte | mas per edicte | que féu Cesar, Spill 11408. Sobre la ley del general edicte portŕs al món lauor de nouell arbre, Corella Obres 393. Mostrant del Fenoll ser bons los edictes, Proc. olives 480. Sa fiscalia de Marina ha publicat un edicte, Roq. 10.
    Fon.: əđíktə (Barc.); eđíkte (Val.); əđíttə (Palma).
    Etim.: pres del llatí edictu, mat. sign.