DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EDIFICI m.
|| 1. ant. Acte d'edificar o construir; cast. edificación, construcción. Dupte lo dit doctor si en lo edifici de la ciutat o de la casa se deu guardar conjunctió o constil·lació celestial, Eximenis, Dotzè del Crestià, c. 108 (ap. Aguiló Dicc.). Los portals e'ls altres hedificis de les dites cambra e reecambra, doc. a. 1404 (An. Sacra Tarr., xiv, 154). Feren lo hedifici dels murs de Çaragoça, Alegre Transf. 45. a) fig., en sentit moral: Que ell no oblidaua lo ediffici spiritual, Llull Felix, pt. 8, c. 67. Si cosa alguna de spiritual edifici en la present obra trobareu, Martínez 23.
|| 2. Construcció d'una certa grandària, especialment monumental o destinada a habitació; cast. edificio. Aquí no puxen fer cases ni altre hedifici, Cost. Tort. I, i, 3. Facen alberchs e edifficis nouells, doc. a. 1377 (Miret Templers 441). Foren molt admirats dels grans edificis que en la ciutat eren, Tirant, c. 106. Quan, mig clos l'edifici, ja de l'aiguat se reien, Atlàntida vi. Els omes que anaven a dormir en un cos d'edifici separat, Massó Croq. 73. a) fig., en sentit immaterial: Funda lo edifici de la tua consciència en humilitat profunda, Gerson, 1491, e 1 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: əðifísi (Barc., Palma); eðifísi (Val.).
    Intens.: edificiàs, edificiet, edificiot.
    Etim.: pres del llatí aedĭfĭciu, mat. sign.