Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  edra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EDRA f.
Eura; cast. yedra. Prin sis onzes de sement de edra, MS. Klag. segle XIV, 10. Vol fondre ferre | que no s'aferre | plega la edra, Spill 7971. Hi sia si 's vol més vert que la edra, Proc. olives 1131. L'arbre bell e florit semblant a la vert edra, Corella Obres 430. Edra tan fort may no's pres ne's gaffà | ad arbre algú, Febrer Inf. xxv, 58. Edra terrestre: variant d'eura pertanyent a l'espècie Glechoma hederacea (Val.). Cou edra terrestra e en aygua, Nudr. cura ocells 16.
    Var. ort.:
hedra.
    Fon.:
éðɾə (Arles, Prats de Molló); έðɾa (Andorra, Pont de S.); éðɾɛ (Sort, Tremp, Organyà, Fraga, Balaguer, Artesa, Àger, Alcoi); éðɾo (Pobla de S., Torre de C.); éðɾa (Boí, Tamarit, Montardit, Tortosa, Morella, Cast., Val.).
    Etim.:
del llatí hedera, mat. sign., amb conservació de la d implosiva interna que en altres regions catalanes s'ha convertit en w donant origen a la forma més literària eura.