DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

EDUCAND, -ANDA m. i f.
El qui rep educació o ensenyament d'un preceptor; cast. educando. Probavan bé a la ignocent educanda, Genís Jul. 95. Amb gran encís de les educandes, allargava magníficament les dues hores de classe, Esclasans Urŕnia 71. Especialment: a) En la milícia, noi que encara no té l'edat militar, perň s'ha allistat voluntari en l'exčrcit i aprčn de tocar la trompeta o el tambor.
    Fon.: əđukán (Barc.); eđukánt (Val.); əđuсánt (Palma).
    Etim.: pres del llatí ēdŭcandu, part. de futur passiu de ēdŭcare: ‘el que ha d'educar-se’.