DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EFECTE m.: cast. efecto.
|| 1. Allò que resulta de l'acció d'una causa. Enaxí com creador e criatura, e causa e effecte, e pare per creació e fill, e senyor e sotsmès, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Y vostra excel·lència tant quant és més alta | ... | mostrar deu effectes de pau y d'amor, Passi cobles 81. Tals bubons són germinats efectes de les apostemes de part de dins, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 5. Indaguem causes y efectes..., cerquem datos y pronòstichs, Vilanova Obres, iv, 71. Efecte retroactiu: vigència d'una llei per a casos ocorreguts abans d'esser promulgada. Tenir efecte, produir efecte: donar resultat. Vostre consell ha tingut un bon efecte o un bon èxit, Lacavalleria Gazoph. A aquest efecte, o a l'efecte: per a aquest fi, amb aquesta intenció. Un company seu, ab el qui s'havia cartejat al efecte, passà a rebre'l a sa arribada, Pons Auca 32. A efecte o per efecte: a fi, per tal de (fer o aconseguir una cosa). Una urna o salvilla que per est efecte estarà sobre una taula, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Assignen y consignen a dit studi per dit efecte de pagar, Ordin. Univ. 1500, fol D iii. Tenir efecte una cosa: fer-se, produir-se, realitzar-se. Desigiosos que tant bé y repòs... tingue effecta, doc. a. 1588 (BSAL, vii, 15). Posar en efecte una cosa: realitzar-la, executar-la. Per què jo puga ferir a lsop ab justa causa, posa en efecte lo que't diré, Isop Faules 13. Venir en efecte, o venir a bon efecte: venir a execució, tenir realitat. Era de parer se fes una capitulació... axí venint la obra a bon efecte com no venint, doc. a. 1546 (Segura Hist. Sta. Col. 180). Aprés de molts tractaments que se'n faeren de cors a cors, vench en effecte qu'el rey Carles fos mès en libertat, Boades Feyts 379. En efecte: (adv.) en realitat. Ell és bo en efecte, y no solament en aparensa, Lacavalleria Gazoph. «Me digueren que no hi havia funció; en efecte, el teatre està tancat».
|| 2. Impressió causada sobre l'ànim. Fer (o produir) bon efecte, mal efecte: causar bona o mala impressió. Fer efecte o Esser de gran efecte: causar gran impressió. Aquells quadros axí arrenglats fehian un maravellós efecte, Lacavalleria Gazoph. Es teu triunfo m'ha causat un efecte molt diferent des que tu 't pensaves, Ignor. 30. Se veu el poble de Ribera dominat per un campanar bisantí am finestrals gòtics de gran efecte, Verdaguer Exc. 27. Me fa un efecte estrany quan... me diu am convenciment: Allí al Madagascar hi ha pas la civilisació com ací, Massó Croq. 10. Un marc pel teu retrat cerca ta mare, que faci efecte, Carner Ofrena 11. Efecte de llum, de lluna, de sol, etc.: en una pintura, o en la naturalesa, l'aspecte impressionant de l'acció de la llum, de la lluna, del sol, combinada i contrastant amb les altres tintes del quadre. Sa blanca claror... sobreixia pels cimals en forma d'una boireta lluminosa... Que n'era de suggestiu aquell efecte de lluna!, Ruyra Parada 23. Fer l'efecte d'una cosa: semblar aquesta cosa, a jutjar per la impressió que se'n rep. «Aquesta explicació em fa l'efecte d'un pretext fictici». Me va causar l'efecte d'una monstruositat, Ruyra Parada 19. El local central de l'organització... em feia l'efecte d'un temple, Puig Servitud 188. a) En el joc de billar, moviment particular de rotació que es fa prendre a la bolla picant-la lateralment.
|| 3. Cadascun dels objectes portàtils que serveixen per a l'exercici d'una professió, per a executar una operació qualsevol. Efectes de un mercader, béns o cabal de un mercader, Lacavalleria Gazoph. Efectes de comerç: els documents que s' empren normalment en les transaccions comercials, com les lletres de canvi, pagarés, etc. Efectes públics: documents que representen crèdits contra l'Estat i qualssevol altres documents de curs legal.
    Fon.: əféktə (Barc.); efέ̞kte (Val.); əfέ̞ttə (Palma).
    Var. ant.: efectu (llatinisme), forma molt usada per Ramon Llull. Per l'efectu provar la causa, Llull Blanq. 78, 2. Lo mesclament d'aquells és effectu e empremsió del mesclament que han les planetes, Llull Arbre Sc. ii, 123. Aprovar del tot ab son effectu donat en València, doc. a. 1393 (Col. Bof. xl, 482).
    Etim.: pres del llatí effectu, mat. sign.