DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EFECTIU, -IVA
|| 1. adj. Que produeix l'efecte normal; que és real, veritable, no imaginari; cast. efectivo. L'importància efectiva y trascendent que tenen en la vida de tot poble les arts belles, Obrador Arq. lit. 14. Capital efectiu o diners efectius: capital en moneda corrent i no en valors fiduciaris. Ell té cinch centes dobles efectives, Lacavalleria Gazoph. Fer efectiu: pagar, satisfer un import. Càrrec efectiu: càrrec en propietat, de planta, no interí o supernumerari. Contingents efectius: elements d'un exèrcit en servei, que poden utilitzar-se actualment. Exèrcit de cinquanta mil hòmens efectius, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. m. a) Contingent efectiu; cast. efectivo. «El general atacà amb els efectius aproximats d'una divisió».—b) Moneda corrent; cast. efectivo. Si no parlem d'entregues en efectiu, sinó d'interessos, Oller Febre, ii, 219.
    Fon.: əfəktíw (Barc.); efektíw (Val.); əfəttíw (Palma).
    Etim.: pres del llatí effectivu, mat. sign.