DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EFICIENT adj.
Que fa una cosa; que obra eficaçment; cast. eficiente. Lo sagrament del altar és començament gran de compliment del efficient e de la forma e de la matèria, Llull Arbre Sc. ii, 27. La causa efficient e principal de la dita malícia és la nostra mala volentat, Eximenis Terç, c. 128. La occació eficient del pèl és dobla, Albert G., Ques. 65. Causa eficient: la que produeix realment un efecte. Solució de os és tallada: e alguna trencada no presa de causa eficient, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 1.
    Fon.: əfisién (Barc.) efisiént (Val.); əfisiént (Palma).
    Etim.: pres del llatí efficiente, mat. sign.