DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EGREGI, -ÈGIA adj.
Il·lustre, distingit per damunt els altres; cast. egregio. Als egregis barons En Pere comte de Urgell..., Pere IV, Cròn. 330. Anaven lo egregi baró en Johan de Cardona, doc. a. 1396 (Ardits, i, 58). Vostra egrègia persona no prenga en greuge, Tirant, c. 370. Dich-vos certament, o molt egrègia senyora, que yo no pusch creure que en lo món hage tan benauenturada senyora com vós, Curial, ii, 70. I vós veniu de l'egrègia ciutat, Alcover Poem. Bíbl. 88.
    Fon.: əɣɾέʒi (Barc., Palma); eɣɾέ̞ʧi (Val.); eɣɾέʤi (Cast., Al.).
    Etim.: pres del llatí ēgrĕgĭu, mat. sign.