DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXALAR v. tr.
|| 1. Tallar o escurçar les ales a un ocell; cast. desalar. Qui ofega les Hídries, qui els buitres eixala, Atlàntida vi.
|| 2. fig. Escurçar una vela o altra cosa semblant a una ala; cast. acortar. El drap restà lliure d'un cap, aletejant com una au ferida. Per a subjectar-lo..., crec que l'anaren eixalant cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats, Ruyra Pinya, ii, 80.
|| 3. Separar del formiguer la terra que el volta, per escampar-la (Vallès).
|| 4. fig. Impedir qualcú de remuntar-se, d'actuar com voldria, etc.; cast. cortar los vuelos. Amb aqueix mot m'eixales lo cor, Atlàntida v. Tens raó, Antònia, tens raó; ja l'eixalarem, Ruyra Parada 17.
|| 5. fig. Enganar (Blancafort); cast. engatusar.
    Fon.: əʃəlá (or., bal.); aјʃalá (occ.).
    Etim.: del llatí exalare, mat. sign. || 1.