Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  eixam
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXAM m.
|| 1. Multitud d'abelles que emigren plegades d'un rusc, en companyia d'una reina, per formar una colònia a un altre endret; cast. enjambre. Una bandera blaua hon hi hauia pintat un exam de abelles totes d'or, Tirant, c. 326. Dubtaua si era cantar de sigales..., o veu de persones, o exam d'abelles, Brama llaur. 9. Per comoura axam de abelles molt sou faxuc, Coll. dames 768. Dues onses de cera de abelles de exam, Dieç Menesc. ii, 81 v.oY per pletes o voreres | sempre afina qualque exam, | penjant, com rahim negrós | d'abelles qui se belluguen, Salvà Poes. 64. Com l'abella feinera d'un eixam | que porta al rusc la mel que ha recollida, Alcover Poem. Bíbl. 23.
|| 2. Multitud d'animals petits, especialment insectes; cast. enjambre. Exiren dels narils d'aquell sanct cors un axam de mosques blaues, Boades Feyts 363. Una parella de bous... soportant ab paciència els axams de mosques, Oller Rur. Urb. 119. «Del formiguer ha sortit un eixam de formigues».
|| 3. fig. Gran munió (de persones, d'animals, de coses); cast. enjambre. Al dar per cor la terra a eixams de mons, Atlàntida iv. Puntejant destres la cítara moresca feu l'aixam de fadrines ballar, Llorente Versos, i, 39. Una mescladissa de discordanses harmòniques ab remor d'exam humà, Galmés Flor 77. «Un eixam de dones, d'infants», etc.
|| 4. L'estesa o escampada de llavor que fa el sembrador en tirar-la a terra (or., occ., val., bal.). Sembrar a eixam; cast. sembrar a voleo. Un dia del meu pare en la vessana | a solch y a exam sembrava el ségol d'or, Verdaguer Idilis.
|| 5. Faixa de terra on cau l'escampadissa de la llavor (Maestr.). «M'hai deixat un eixam»: he deixat un tros de terra sense tirar-hi llavor (Morella).
    Loc.

L'eixam ha tornat a rusc: es diu d'un matrimoni que estava desavingut i separat i que ha tornat a aplegar-se (Llofriu).
    Refr.
—a) «Lo que no és bo per l'eixam, tampoc no ho és per l'abella» (Mall.).—b) «Eixam de maig, jo me'n vaig»: vol dir que un eixam d'abelles que surt del rusc dins el mes de maig, ja és tardà i no es vol aturar dins una casera nova, sinó que fuig (Mall.).
    Cult. pop.
—Hi ha certes normes de dret consuetudinari referents a la propietat dels eixams. Quan fuig un eixam d'un rusc, el cultivador o propietari d'aquest pot perseguir-lo sigui on sigui fins que l'hagi agafat, pagant sempre els danys i perjudicis que hagi pogut causar dins propietat d'altri; si el perd de vista i l'abandona, l'eixam és del propietari de la finca on aquell va a posar-se; si s'atura en terreny comú, és del primer que el pot haver, i si, tot empaitant-lo l'amo, es para en algun parador, és de l'amo de l'arna; aquestes són les normes observades en el Pallars (Violant Abelles 13). A Mallorca hi ha normes especials referents a la distància entre un eixam trobat i els ruscs d'on pot haver procedit: si es troba un eixam a més de vuitanta passes d'una caera (rusc) o d'un banc d'abelles (conjunt de ruscs), l'eixam és del qui l'ha trobat; si la distància de l'eixam a la caera o banc no arriba a les vuitanta passes, el trobador no pot apropiar-se l'eixam, perquè aquest pertany a l'amo del banc o caera pròxima (cf. Alcover Rond. ii, 2a ed., 131).—Per a recollir un eixam penjat a una branca d'arbre o arbust, l'abellaire posa sota l'eixam una arna sense el fonell de davant, amb la boca girada per amunt en direcció a l'eixam; després, amb la mà o amb una branqueta de boix, toca suaument les abelles, i aquestes van caient dins l'arna; quan hi són totes, la tapa amb el fonell i la duu al lloc on ha d'estar situada definitivament (Violant Abelles 13-14). A Mallorca, per a aplegar un eixam solen posar lá caera o rusc horitzontal, sense el fonell de davant, i amb una espècie de tap fet d'una partida de branquetes d'estepa o de malrobi, plantes que agraden molt a les abelles; sota la caera posen una teula lligada; peguen espolsada a les abelles i les fan caure dins la teula; tiren el brot i fan entrar les abelles dins la caera; quan hi són entrades, l'abellaire hi posa el fonell de davant i enfanga les voreres per tapar les escletxes, i després posa l'arna allà on ha d'estar col·locada definitivament. Aquestes operacions es solen fer amb guants i una careta especial, per evitar les picades; però hi ha abellers que no usen aqueixes defenses. També és freqüent que per a aplegar l'eixam li donin fum cremant buines dins una olla o paella, i les abelles, molestades pel fum, es separen de l'eixam i es refugien dins el rusc. L'ús del fum també té per finalitat entabanar les abelles i evitar que piquin l'abellaire.
    Fon.:
əʃám (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Capcir, Vallespir, Empordà, Ripollès, Gironès, Garrotxa, Berguedà, Pla de Bages, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Bal.); eјʃám (Pont de S., Vilaller, Tamarit de la L., Calasseit, Gandesa, Benassal); aʃám (Sort, Oliana, Pego, Sanet); aјʃám (Andorra, Ordino, La Seu d'U., Torre de C., Isabarri, Pobla de S., Tremp, Artesa, Massalcoreig, Tortosa, Morella, Cast., Val.); eʃám (Vilaller, Fraga, Elx).
    Var. ort. ant.:
aixam, axam, exam.
    Intens.:
—a) Augm.: eixamàs, eixamarro, eixamot.—b) Dim.: eixamet, eixametxo, eixamel·lo, eixameu, eixamiu, eixamó.
    Etim.:
del llatí examen, mat. sign.