Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  eixamplar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXAMPLAR v. tr.: cast. ensanchar.
|| 1. Fer més ample. Cascú pot... ses cases e sos estatges e ses possessions milorar e aptar y examplar, Cost. Tort. VI, iv, 11. L'argent ha major vertut que'l plom e l'aur... a esser alongat e examplat, Llull Cont. 277, 28. Los sants apòstols... foren espirats de Sant Espirit lo dia de Pentagosta per so que examplassen la lig nova, Llull Cont. 288, 10. La font tan ampla | qual Deu exampla | per rius, braçals | conduyts, canals | e cequioles, Spill 14776. Tant com lo cors sa passió gran lexa | de l'esperit en fa presó pus ampla, | e ses virtuts e potences exampla, | si que no veu tras paret, mas per rexa, Auzias March, lxxxvii. Llavors per tots vosaltres s'eixamplarà ma fossa, Atlàntida ii. Eixamplar el cor: llevar l'angúnia i donar una sensació de gran benestar. Allò me axampla lo cor, allò me dóna gran contento, Lacavalleria Gazoph. Donar, dóna alegria; | donar, axampla el cor, Salvà Poes. 110. a) refl. Tornar-se més ample; cast. ensancharse. La vall s'eixampla, i a l'esquerra s'aixeca un serrat llarguíssim, Massó Croq. 15. Una dolça musica que passava en ondes tremoloses, les quals, afinant-se més i més a manera que s'eixamplaven, Ruyra Parada 58. Eixamplar-se el cor: sentir-se alliberar de l'angúnia i inundar de gran benestar. Com se m'eixamplà el cor!, Ruyra Parada 25. Quan un infant plora de rabieta, solen dir: «Deixau-lo fer, que es budells s'eixamplen!» (Palma).
|| 2. per extensió, Separar coses que estan unides almenys per un extrem, fent que sia més ample que abans l'espai entre una i altra. Si't coué escupir, exampla les cames un poch e escup entre elles, Eximenis Terç del Crestià p. 15 (ed. Balari). Axamplan es brassos y mostran ses butxaques, Ignor. 17. Ella axampla es brassos i l'abrassa i li tapa sa cara de besades, Alcover Cont. 39. Mira allí com ses ales hi eixampla el Simoun, Atlàntida iv. En Xicoi, el pec del poble, llarg de cama i eixamplat de colzes, Víct. Cat., Ombr. 45. L'avi Peró... amenaçant a l'altre amb la forqueta dels seus cinc dits eixamplats, Víct. Cat., Omb., 100. «Estem massa acostats l'un de l'altre; eixamplem-nos». (Fabra Dicc. Gen.). Eixamplar els potons: morir-se (Mall.).
    Fon.:
əʃəmplá (pir-or., or., bal.); aјʃamplá (occ., Maestr.); eјʃampláɾ (val.).
    Etim.:
del llatí *examplare, mat. sign.