DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXANCAR v. tr.
|| 1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió (Ross., Maestr., Val., La Marina); cast. derrengar.
|| 2. Posar amb les cames molt separades (or., occ., bal.); cast. esparrancar, poner a horcajadas. Estant en taula, jatsia que sies aprés foch, no't vulles exancar, Eximenis Terç del Crestià, 14 (ed. Balari).
|| 3. Separar molt una cama de l'altra, i per ext., separar molt d'un extrem dues coses qualssevol que estan unides per l'altre extrem (or., occ., bal.); cast. esparrancar, despatarrar. Cap com ell per exancar les cames, Galmés Flor 11.
    Fon.: əʃəŋká (pir-or., or., bal.); aјʃaŋká (occ.); eјʃaŋká (Maestr.); eјʃaŋkáɾ (val.).
    Var. intensives.: eixancamellar, eixancarrar, eixarrancar, eixancarrellar.
    Etim.: del llatí vulgar *exhancare, mat. sign., compost del prefix ex- i de hanca, ‘anca’ (cf. l'italià sciancato, citat per E. G. Parodi en Rom., xvii, 53).