DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXORC, -ORCA adj.
Estèril, infecund; cast. estéril. De les riquees dels pageses exorcs qui són morts lurs senyors, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 299). Com per natura sies exorcha e no pugues haver infants, Eximenis Angels, 71 (ap. Aguiló Dicc.). Les pus exorques ciutats del món en riquees naturals se faeren antigament les pus riques del món en riquees artificials, Eximenis, XII del Crestià, c. 194 (Arch. Ib. Am. xxiv, 375). Ple de viltats y exorch de tots béns, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 242). Ja no pot ser qu'en mi 's crie gran arbre; | mon cor li és com terra molt exorca, Auziàs March, cxvii. Per ço és complida en tu aquella scriptura que diu que la exorcha ha parits VII fills, Canals Carta, c. 22. Si res vos mana | lo vell exorch, | grunya com porch, | no'n façau res, Spill 6006. El Rei veia en les seves mans un poder immens que s'hauria tornat eixorc en aquell idíl·lic retir, Santamaria Narr. 37.
    Fon.: əʃɔ́ɾk (Barc.); eјʃɔ̞́ɾk (Val.). Actualment és paraula d'ús quasi exclusivament literari, però existeix la forma xorc, xorca, ben viva en el llenguatge parlat de les Balears.
    Etim.: incerta. Els etimologistes que n'han tractat l'han considerat una derivació del llatí Orcus, ‘infern’, però trobant-hi dificultats morfològiques i semàntiques. Spitzer Kat. Etym. 17 diu: «Jo pensaria en el llatí Orcus, que en altres llengües també ha arribat a significar ‘autor d'encantaments’; d'un verb eixorcar significant ‘encantar’ a la significació de ‘fer estèril’, no hi ha gaire distància, i de eixorcar s'hauria format un postverbal eixorc». El mateix autor insisteix més tard (Spitzer Lexik. 64) a relacionar eixorc amb Orcus, i no amb exortus ‘esvortat’. Meyer-Lübke Katal. 135 ho comenta dient: «Spitzer veu en eixorc un adjectiu postverbal de *exorcare, que per la seva part seria procedent de *exorcidiare a través de la forma *exorquear; a part de les dificultats fonètiques de tota mena que presenta aquesta explicació, també resulta impossible en l'aspecte semàntic, car el verb llatí no significa ‘encantar’, sinó ‘desencantar’, com no pot esser d'altra manera amb el prefix ex-». Segons Wartburg (ZRPh, xli, 620), és preferible relacionar eixorc amb el gàl·lic *jorcos.