DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXORDAR v. tr.
|| 1. Deixar sord per la violència d'un soroll molt fort, que no deixa sentir altra cosa; cast. ensordecer, aturdir. Que si'ls sou prop, sols lo «chiu chiu» | basta axordar-uos, Somni J. Joan 207. Es trompeter enverga trompetada que aixorda, Alcover Cont. 87. Axordan ab sos bramuls | los falconets y bombardes, Picó Engl. 28. «No cridis tant, que m'eixordes».
|| 2. refl. Ensordir-se; deixar d'oir-se tota remor (significat que trobam usat només en aquesta frase de Ruyra: La remor de veus s'apagà de cop... i tot s'eixordà sobtadament, Ruyra Pinya, i, 80).
    Fon.: əʃuɾðá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); aјʃoɾðá (occ.); aјʃoɾðáɾ (val.); əʃoɾðá, ʃoɾðá (mall.). Al Camp de Tarragona s'usa també la forma eixorbar əʃuɾβá, Valls, per confusió amb el verb eixorbar ‘privar de la vista’.
    Var. form.: assordar.
    Etim.: del llatí exsŭrdāre, ‘fer tornar sord’.