DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXUGAR v.
|| 1. tr. Assecar una cosa humida llevant-ne el líquid que conté o que hi està adherit; cast. secar, enjugar. a) Assecar una cosa passant-hi quelcom que s'emporti la humitat. Hauia en custuma de axugar los ulls cant plorauen per la tristícia en què esser solia, Llull Gentil 299. Rentareu-li los porrets ab vi calent... e aprés axugau-la ab un drap de li, Dieç Menesc. i, 10 vo. E quant axirets del bany exuguats-vos ab drap prim de li, Flos medic. 160 vo. Ei, que m'esquitxes!—Calla: ja t'aixugaré jo, Massó Croq. 69.—b) Assecar una cosa mullada fent que s'evapori l'aigua o altre líquid que la recobreix o amara. La folla fembra caech en la aygua... e dementre que la folla fembra torcia e axugaua sos vestiments, Fèlix demanà al clergue aquella fembra on anaua, Llull Fèlix, pt. i, c. 7. Per calfar, cuynar e exugar la roba, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Un pescador qui en aquell arenal los filats axugave davant aquest vell temple, Alegre Transf. 45.—c) Buidar un recipient del líquid que conté; exhaurir. «Un rupit amb una gerra | volia eixugar la mar; | i un tord el va renyar: | vós voleu negar la terra!» (cançó pop. Men.). Una paraula aspriva | pot eixugar per sempre la font viva | de la maternitat, Alcover Poem. Bíbl. 65. Eixugar-se una font, un riu, etc.: assecar-se, perdre tota l'aigua que duien. Durant los grans calors del estiu, certes fonts se axugan, Lacavalleria Gazoph. Si torna a obrir la boca lo monstre, el mar s'eixuga, Atlàntida ix. Eixugar una ovella, una cabra, una vaca, etc.: treure-li tota la llet. Eixugar-se (les ovelles, cabres, etc.): perdre totalment la llet.
|| 2. tr. Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa o hi està contingut; cast. secar, enjugar. Si són prenyades... | may no parixen, | ans se'n desixen | polidament, | sabidament | la let s'exuguen, Spill 5497. Venç a tu mateix... e exugant les làgremes fes loch a les mies paraules, Curial, ii, 147. Axugar ab una tela la suor de la cara, Lacavalleria Gazoph. M'axugava es brou ab so torcaboques, Ignor. 73. Eixos plors sols tenen cura | si per vós són eixugats, Llorente Versos, i, 130.
|| 3. per ext., Llevar la pols, la brutor que cobreix un objecte, passant-hi un drap o altra cosa per netejar-lo; cast. limpiar. Axugar les coses brutes y humides, fregant, Lacavalleria Gazoph. Aprés d'eixugar son piano, Pons Com an., 77.
|| 4. intr. Perdre la humitat, especialment per evaporació; cast. secarse. «La roba ja ha eixugat». «Fa el temps humit, i la roba no eixuga».
|| 5. intr. fig. Cessar, acabar d'una cosa, sortir-ne definitivament (Empordà, Men.); cast. acabar. «No n'eixugarem mai»: no en sortirem, no ens n'alliberarem (Llofriu). «Ell no eixugam, de malalties!» (Men.). Es matrimoni anava mal avingut; sa gràvia de capçal no hi aixugava: en part perquè sa dona comandava, Camps Folkl. ii, 13.
|| 6. tr. fig. Exhaurir, consumir totalment (Mall., Men.); cast. agotar. Que a més d'axugá ses bosses perden ses ànimes, Ignor. 73. És que t'atropelles massa, i ja hu crec que t'aixugues ets esperits!, Alcover Cont. 524.
|| 7. absol., en terminologia marinera: Fer arribar a trenc d'aigua els arts de pescar, estirant-los des de terra (Empordà). «Apa, mions, que aviat eixugarem!»«Tira, nois! Eixuga, eixuga, que sa bossa és plena!» (St. Feliu de G.).
    Loc.—a) No eixugar per sol que faci: no reeixir en res, tenir mala sort o mal resultat en tot allò que s'emprèn.—b) Eixuga't, que sues!: es diu a un que ha dit una cosa que tothom sap, que no calia dir-la perquè es donava per sabuda.
    Refr.—a) «Roba, per què no t'eixugues?—Dona, per què no em bellugues?»: es diu perquè la roba estesa s'ha de girar algunes vegades perquè el sol la prengui bé de per tot (Segarra, Urgell).—b) «Tant com ne plou, el vent n'eixuga» (or., occ.); «Tant com hi plou, es vent ho eixuga» (men.): es diu parlant de gent que despèn tot el que guanya.
    Fon.: əʃuɣá (pir-or., or., bal.); aјʃuɣá (occ.); eјʃuá (Benassal); aјʃuáɾ (Val.); aјʃuɣáɾ (Alcoi); əʃuʝá (Palma, Manacor).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Sinòn.:— || || 1, 2, assecar, secar.
    Antòn.: banyar, mullar.
    Etim.: del llatí exsūcare, mat. sign. || 1.