DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXUT, -UTA adj.: cast. enjuto, seco.
I. adj.
|| 1. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi. Es forçat pagar al dit patró lo nòlit de la roba... axí de la exuta com de la banyada o aguastada, Consolat, c. 27. No hi hach nul hom qui hagués sobre si fil exut, Muntaner Cròn., c. 196. E com la roba era exuta, les dones aquelles de qui era la plegauen, Villena Vita Chr., c. 93. Quals ulls porien esser exuts mirant tan excel·lent duch, Tirant, c. 440. Ell arribà a caseua amb un bon pop, sense un fil de roba axut, Ignor. 50. El dol i la fixesa | dels ulls d'aquella mare, terriblement eixuts, Alcover Poem. Bíbl. 74. A peu eixut: caminant damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus. Des d'a on puguen veure'l estendre a peu eixut, Atlàntida vi. En eixut: sense mullar-se. Fo partida l'aygua de la mar, e entraren los fills de Israel per mig la mar en exut axí com per carrera secca, Serra Gèn. 69. Terra eixuta: la que està mancada d'humitat per massa temps de no ploure. a) fig. Tenies l'ànima eixuta | com la pols d'un mal camí, Maragall Enllà 40. Cabra (ovella, etc.) eixuta: cabra, ovella o altre animal femella que ha perdut la llet, que no pot criar.
|| 2. Magre, escàs de carn. Un xicot alt, prim..., groch y aixut de carns com era, fins inspirava llàstima, Pons Auca 19.
|| 3. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut: pa tot sol, sense companatge. Més val pa axut ab amor | que no galines ab ramor, Turmeda Amon. 54. En Dionís comensava a fer mala cara roegant bocinades de pa axut, Ignor. 73. Soldat de gastadors... molt verbós y ponderatiu, amb una creu pensionada y altres d'aixutes, Rosselló Many. 47. El pa de la pagesia, més gustós com més eixut, Riber Sol ixent 26.
|| 4. (Vi o licor) mancat de dolçor. E asò no és en lo vi brusch o exut, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Però el vi és bastant aixut, Penya Poes. 139.
|| 5. Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc. Hoynt Pietat lo parlar de Veritat esser tan exut, leuà's de peus e dix-li: «O, Veritat! com parlau curt!», Villena Vita Chr., c. 15. El sen Talí, el pareller major, homo aixut y de poques verbes, Rosselló Many. 70. Acostumat al natural aixut, reclòs, d'aquells montanyencs, Pous Empord. 172. Més eixut que una romaguera (Empordà), o que una esca (Segarra, Urgell), o que una serva (Vinaròs), o que l'espart (Cast.): molt reservat o curt de paraules.
|| 6. Eixut o banyat: joc que es fa banyant un test o altra cosa per un costat i donant a triar el boleien; guanya la part que cau per amunt, i per tant, el qui l'ha triada; cast. pan o vino (Un Mall. Dicc.).
II. m. (substantivat)
|| 1. Lloc o porció de terreny sec a la vora de la mar, d'un estany o d'altre lloc aigualós (Mall.).
|| 2. Sequedat; manca de pluja i de la humitat necessària a la terra; cast. sequía. «Hi ha un gran eixut; es blat no granarà». «Aquest blat ja se tem de s'eixut» (Mall.). A derrera d'un aixut sol vení una pedregada, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 327). Hi havia males anyades..., un eixut persistent, un parell o tres de pedregades, Carner Bonh. 75. No sabrà el bé de l'aigua... el qui en terreny secà... no haurà patit l'eixut del camp quan no vol ploure, Salvà Retorn 49.
|| 3. Bragueta; drap quadrat que posen entrecuixat als infants de bolquers perquè no s'embrutin les altres peces del vestit (Benidorm); cast. culero.
|| 4. pl. Jaç de palla o d'herba seca que posen en els corrals, solls i estables per llevar l'excés d'humitat i també perquè el bestiar en faci fems deixant-hi anar els excrements i orina (Pego, Altea).
    Loc.—a) Enguany hi ha eixut, a Campos: es diu per significar que hi ha pocs diners (Mall.).—b) T'agrada aixina, o més eixut?: pregunta irònica que es fa als qui per força se'ls fa acceptar una cosa (Val.).
    Refr.—a) «En temps del cucut, al dematí mullat i a la tarda eixut».—b) «Carrer mullat, calaix eixut»: vol dir que en ploure, els botiguers venen poc.—c) «Després d'haver begut, el més sec ja no és eixut»: significa que el beure begudes alcohòliques destrava la llengua i fa dir coses que d'altra manera no es dirien.
    Fon.: əʃút (pir-or., or., bal.); aјʃút (occ., val.); eјʃút (val.).
    Intens.: eixutàs, -assa; eixutet, -eta; eixutot, -ota; eixutíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí exsūctu, mat. sign. || 1.