DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELÀSTIC, -ÀSTICA
|| 1. adj. Capaç de canviar de forma i de volum, contraient-se, dilatant-se o deformant-se sota l'acció d'una pressió o d'una tracció, i de recobrar la forma i volum primitius quan cessa aquella acció; cast. elástico. Y com el mart, arter, elàstich y vincladís, va caure sobtadament damunt la víctima, Rosselló Many. 94. Les batallades del rellotge del poble difonien per l'atmosfera pura i elàstica una dolça musica, Ruyra Parada 58. a) fig., en l'orde moral: Ses conciències elàstiques que no se fan escrúpol de sacrificar lo just a lo injust, Ignor. 37. Es nostro segle de moral elàstica, Ignor. 78.
|| 2. m. (substantivat) Cinta, tira o altra peça de matèria elàstica, que es dilata i després pot recobrar la forma i volum originaris; cast. elástico. «Els elàstics de les botes»: trinxa de tela elàstica posada a la part superior de certes botes que no tenen botons ni cordons, i que serveix perquè pugui dilatar-se l'obertura de la bota en haver-hi de ficar el peu. a) pl. Elàstics: conjunt de dues peces de goma o d'altra matèria elàstica, combinades de manera que passant per damunt les espatlles es subjecten per llurs extrems als botons de la part anterior i posterior de la colga dels pantalons i serveixen per a sostenir aquests i evitar que baixin; cast. tirantes. En Lluís repetí, tot afluixant-se els elàstichs pel reinflament de la síndria, Pons Auca 59.
|| 3. m. per ext.: a) Bota que en lloc de cordons o botons té elàstics (Mancor, Selva, Costitx).—b) Camiseta de punt de llana o cotó que es porta sota el jac o la brusa, a manera de guardapits (Maestr., Val.).—c) Part superior dels calcetins, que es fa amb dos punts a l'endret i dos a l'envés (Palma); cintura d'un «jersei», feta amb el mateix sistema.—d) Cadascuna de les corretges de ferro que sostenen la tremuja de la campana (Falset).—e) Mena de faixa que es posa damunt la retranga dels animals que van enganxats i que tenen el vici de tirar guitzes (Barc.).
    Fon.: əlástik (or., bal.); elástik (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí científic elasticu, mat. sign., pres del gr. ἐλαστικóς, ‘que repel·leix’.