Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  electricitat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELECTRICITAT f.: cast. electricidad.
|| 1. Propietat d'atreure cossos lleugers i de produir guspires lluminoses, que l'electre o ambre i altres substàncies adquireixen per fricció, per compressió, etc.
|| 2. Agent natural al qual són deguts aquests i altres fenòmens atribuïts a desplaçaments de l'èter, que originen camps de força anomenats camps elèctrics i camps magnètics, amb línies de força divergents (electricitat positiva) o convergents (electricitat negativa). L'electricitat acumulada en les altures esclata en llamps i trons, Oller Febre, i, 142. Electricitat vítria: la positiva, que és la que adquireix el vidre fregat amb llana o pell. Electricitat resinosa: la negativa, que és la que adquireix la resina fregada amb llana o pell. Electricitat estàtica: la de càrregues en moviment, que dóna origen al fenomen anomenat corrent elèctric.
|| 3. Part de la física que estudia l'electricitat.
|| 4. (vulgar) Llum elèctrica. «No encengueu l'electricitat». «Amb tota l'electricitat encesa, la sala presentava un aspecte magnífic».
    Fon.:
ələktɾisitát (Barc.); elektɾisitát (Val.); ələttɾisiðát (Palma).
    Loc.

Això no és res, comparat amb l'electricitat: es diu a un qui conta com a meravelloses unes coses que no ho són.
    Etim.:
derivat de elèctric.