DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATELEGANT adj.
Exquisit; conforme amb el bon gust (en el vestir, moblatge, aspecte, parlar, raonar, etc.); cast. elegante. Per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors, Ordin. Palat. 8. La tua real e elegant senyoria... me assegura que los teus virtuosos actes... manifesten tu qui est, Tirant, c. 23. Farà dit graduat gràtias ab una oratió elegant y curta, Ordin. Univ. 1596, fol 120.
Fon.: ələɣán (Barc.); eleɣánt (Val.); ələʝánt (Palma).
Intens.: elegantet, -eta; elegantot, -ota; elegantíssim, -íssima (Spill 12014).
Etim.: pres del llatí ēlĕgante, mat. sign.