Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  elegant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELEGANT adj.
Exquisit; conforme amb el bon gust (en el vestir, moblatge, aspecte, parlar, raonar, etc.); cast. elegante. Per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors, Ordin. Palat. 8. La tua real e elegant senyoria... me assegura que los teus virtuosos actes... manifesten tu qui est, Tirant, c. 23. Farà dit graduat gràtias ab una oratió elegant y curta, Ordin. Univ. 1596, fol 120.
    Fon.:
ələɣán (Barc.); eleɣánt (Val.); ələʝánt (Palma).
    Intens.:
elegantet, -eta; elegantot, -ota; elegantíssim, -íssima (Spill 12014).
    Etim.:
pres del llatí ēlĕgante, mat. sign.