Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  elet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELET, -ETA
|| 1. part. pass. ant. de elèger o elegir; cast. elegido. (V. elegir).
|| 2. adj. ant. Escollit, selecte; cast. selecto, escogido. Barcelona... estigué molt mils nodrida que altra ciutat de Spanya... per les assenyalades e eletes leys e costumes en què la posà lo gran e famós caualler Hèrcules, Eximenis II Reg., c. 24. Lo capità tramet los pus elets com de nits aguayten los inimichs hi spien los camins, Canals Prov. 108. Eren ben seruits de molt eletes viandes, Tirant, c. 44. Alguns elets en molt espoquat nombre | qui solament d'amor d'espirit amen, Auzias March, xlv. Hi si d'aquest oli yo gens ne tastaua, | segon deu ser dolç, elet y apurat, Proc. olives 730.
|| 3. (subst.). m. i f. ant. Predestinat a la glòria del cel; cast. elegido. Déus ordenà et volc que Jhesu Christ fos forma et regla de tots los elets mascles, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 748). En tu se ensenya la majestat del Creador... axí com a sobres exalçant bonesa a tots los seus elets, Eximenis Reg., c. 2. Jesús, reeb mi, si't plau, dintre lo nombre dels teus sants elets, Oliver Exc. 86. Ella conquista | més alta vista | que tots elets, | entre'ls perfets | és pus perfeta, Spill 11837. Que és l'ombra dels elets del paradís, Atlàntida concl.
|| 4. adj. ant. Elegit per a un càrrec o dignitat; cast. electo. Los cardenals deuen... lo papa elet... conservar, Llull Arbre Sc. ii, 105. Lo dia de Nadal los dits cònsols elets iuren en poder de la iustícia ciuil, Consolat, c. 2. Hu dels dos elets fos vertader vicari, Metge Somni ii. Fuit electus en alet [sic] de Estat Ecclesiàstich lo Sr. Don Domingo Sureda, Acta Cap. Seu Mall., a. 1712, fol 258. a) ant. m. Bisbe electe. E vench ab lo sagristà de Leyda qui era lauors elet d'Osca, Jaume I, Cròn. 502.
|| 5. m. Persona subtil i astuta o molt entesa en una cosa pràctica (or., occ., mall.); cast. púa, hacha. Quin elet!: es diu referint-se a un que és molt viu d'esperit o molt astut. Quin comediant! Quin alet! Pobra noia si se l'escolta!, Oller Pap. vii. En Carlets... per enamorar les noyes y engrescar-les era un elet dels que no en corrian gayres, Vilanova Obres, iv, 24.
|| 6. Vici, defecte habitual; cast. vicio, achaque (Amengual Dicc.). Saber ets elets d'algú: conèixer bé les seves idees o intencions (Amengual Dicc.). (Aquest significat és dubtós, i potser només és una interpretació errònia del refrany següent).
    Refr.

—«Vols que sàpien ton elet? Diga'l a dona en secret»: vol dir que les dones són fàcils a manifestar allò que els ha estat contat secretament (Mall.).
    Fon.:
əlέt (or.); alét (occ.); ələ́t (Mall.).
    Etim.:
del llatí ēlectu, supí de elĭgere, ‘elegir’,