DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATELEVACIÓ f.: cast. elevacíón.
|| 1. Acte d'elevar o elevar-se. Siau gouernador de la mia pensa, endreçador del meu enteniment, eleuació e delit de la mia ànima, Villena Vita Chr., c. 9. No's deu mirar sols lo gest de l'home, mas la elevació del subtil ingeni, Isop Faules 17. A la elevació del corpus domini de la missa conventual, doc. a. 1553 (González-Sugranyes Hist. Grem. ii). Especialment: a) Acte d'elevar l'hòstia i el calze en la missa. Hajen dit... que al temps de la elevació, o alçar el Sanctíssim Sacrament se han de tancar los ulls, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 969). Les coques se distribueixen a la mateixa iglésia després de la elevació, Serra Calend. folkl. 173.
|| 2. Efecte d'elevar o elevar-se; qualitat d'elevat. Angle d'elevació: l'angle que formen l'ànima d'una peça d'artilleria i la línia horitzontal. «Una muntanya (edifici, etc.) de gran elevació»: una muntanya (edifici, etc.) molt alta. a) En un dibuix, projecció d'un edifici o altra construcció sobre un pla perpendicular a l'horitzó.
|| 3. Cosa elevada; porció d'un cos que és més alta que la resta d'aquest. «Prop del poble hi ha una petita elevació que té una vista magnífica».
Fon.: ələβəsió (Barc.); eleβasió (Ll., Val.); elevasió (Cast., Al.); ələvəsió (Tarr., Palma).
Intens.: elevacioneta, elevacionassa.
Sinòn.:— || 1, alçament;— || || 2, 3, alçada, altura.
Etim.: pres del llatí elevatiōne, mat. sign.