DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELEVAR v. tr.: cast. elevar.
I. || 1. Pujar; transportar més amunt. «Una bomba per a elevar l'aigua». «Elevar l'hòstia» (en la missa). L'escolan damunt dit... cantar tenga un tortiç quant lo cors de nostre Senyor se elevarà, Ordin. Palat. 147. a) refl. Pujar; anar cap amunt. Com una llàntia que s'eleva en un gran temple, Verdaguer Exc. 71.
|| 2. Portar a un grau més alt; posar molt amunt (en mèrit, dignitat, vàlua moral, enteniment, etc.). Isop... ensuperbit de la sequela que ha tingut en les altres ciutats, se elevarà ab les sues faules en tanta elevació y supèrbia, que volrà usurpar l'auctoritat suprema, Isop Faules 22. Ell lo eleva ab les sues alabanses fins al cel, Lacavalleria Gazoph. Eleva es vi a sa dignidat y categoria de persona, Roq. 15. a) fig. Dirigir (a una autoritat o persona de categoria superior). S'altre diassa elevà una exposició an es Govern, Ignor. 13.
|| 3. Transportar a molt alta contemplació, superior als sentits. En aquella hora ella elevava lo seu sperit en la glòria de parays, Villena Vita Chr., c. 9. a) refl. Una s'eleva pensant amb totes aqueixes coses, Alcover Cont. 529.
II. || 1. Fer més alt; estendre fins a una major alçària. «Les grans pluges d'aquest hivern han elevat el nivell del torrent».
|| 2. Tenir a certa alçària. Sobre el pla de Mallorca el Puig de Randa | eleva l'alt planell de sa miranda, | com un enorme, primitiu altar, Costa Trad. fant. 153.
|| 3. Edificar una construcció de considerable alçada (un temple, monument, etc.). a) especialment: Traçar una línia en direcció cap amunt d'una figura. «Elevar una perpendicular a una recta en un punt determinat».
|| 4. refl. Estar situat, existir en un lloc determinat (parlant d'edificis, muntanyes o altres coses de notable alçada). «A l'entrada del poble s'eleva un gran castell».
|| 5. Augmentar en quantitat, grau, intensitat, etc. «Els preus s'han elevat molt des que començà la guerra». «El moviment eleva la temperatura dels cossos». Elevar a una potència: multiplicar un nombre per ell mateix una o més vegades.
    Fon.: ələβá (Barc.); eleváɾ (Cast., Al.); eleβáɾ (Val.); ələvá (Tarr., Palma).
    Sinòn.: pujar, alçar.
    Etim.: pres del llatí ēlĕvare, mat. sign.