DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELEVAT, -ADA adj.: cast. elevado.
|| 1. Posat amunt, o que arriba amunt. Sostenint en son elevat cim cuatre minsas branquetas, Pons Auca 261. Después que reservaren per voltros es lloch més elevat, Ignor. 6. «Una muntanya molt elevada»: muntanya molt alta.
|| 2. fig. Que excel·leix o sobrepassa el grau ordinari (intel·lectual, moral, social, etc.). No res menys lo entaniment fan eleuat, Coll. dames 581. Orador que parla de un modo elevat, Lacavalleria Gazoph. Suposat que persones elevades y de bon criteri artístich mos han donat exemple, Ignor. 74. Predestinats a fins elevats, Penya Mos. iii, 74.
|| 3. Exaltat. Eleuat en supèrbia, doc. a. 1428 (Miret Templers 434).
|| 4. Transportat a molt alta contemplació, superior als sentits; fora de si, com en èxtasi. Natana... elevada en si un poc, dix-li, Llull Blanq. 6. Estar elevat: estar abstret en una cosa; estar extremadament satisfet, com fora de si. V. alevat.
    Fon.: ələβát (Barc.); elevát (Cast., Al.); eleβát (Ll., Val.); ələvát (Tarr., Palma). En el valencià popular, l'accepció 4, es pronuncia alevát, aleβát.
    Intens.: elevadet, -eta; elevadíssim, -íssima.
    Etim.: part. pass. de elevar.