DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATELIXIR m.: cast. elixir.
|| 1. Licor compost de diferents substàncies medicinals dissoltes en alcohol. L'aygua per beure se la feya carregar ab algun elixir de fortalesa com anissat o cordial de ciurones guindes, Vilanova Obres, viii, 20.
|| 2. Substància que els antic alquimistes creien capaç de transmudar qualsevol metall en or i d'allargar la vida indefinidament. Elixir de vida: licor considerat capaç d'allargar la vida. Elixir d'amor: beguda destinada a infondre amor ardent. Lo que era elixir d'amor | és elixir d'egoisme, Roq. 40.
Fon.: əliksí (Barc.); eliksíɾ (Val.); əliʦí (Palma).
Etim.: de l'àrab al-iksīr, ‘la pedra filosofal’ (cf. Eguílaz Glos. 389).