Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  elm
veure  2. elm
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELM m.
Peça de l'armadura que cobria el cap; cast. yelmo. Aquell cavaller havia levat son elm de sa testa per la gran calor, Llull Blanq. 64. Exí ab los de la ost, son elm en sa testa, Jaume I, Cròn. 41. E donà-li de la maça tal colp sobre l'elm, Muntaner Cròn., c. 134. Lo elm leuat del cap val deu lances al caualler que'l leua, Menaguerra Cavaller. En lo elm del centurió eren scrites algunes senyals, Egidi Romà, ll. iii, pt. 3a, c. 10. Y aportava sobre lo elm dues claus d'argent, Comalada Pierres 11. Per què l'elm i l'escut que a tants donàreu, | a mi, a mi sol, fill vostre, me'l negàreu?, Canigó i. Roig és lo vistós plomall | que en son elm se caragola, Llorente Versos, i, 184.
    Fon.:
έɫm (Barc., Val., Palma). És paraula d'ús purament literari en la llengua moderna.
    Intens.:
elmet.
    Etim.:
del germ. helm, mat. sign.

2. ELM
Nom propi d'home; cast. Elmo, Telmo. Sancti Herasmi vulgariter dictus Sanct Elm, doc. a. 1456 (Monsalvatje Not. hist. xviii, 55).
    Var. form.:
Telm.