DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMANAR v. intr.: cast. emanar.
|| 1. Sortir en forma de partícules subtils. «De la cuina emanava una oloreta deliciosa». Si'l verdader bàlsem dels vells emanàs, Proc. olives 2150.
|| 2. fig. Procedir, provenir d'algú o d'alguna cosa. L'alta mare | qui ab Déu lo Pare | l'Esperit Sant | d'ells emanant | té Fill comú, Spill 16346. Contrictió és la font d'on emanen, Auziàs March cv. Per les provisions per lo dit senyor rey emanades és largament mencionat, doc. a. 1492 (Capmany Mem. ii, 302).
    Fon.: əməná (Barc., Palma); emanáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí ēmānare, mat. sign.