Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  emancipar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMANCIPAR v. tr.
Alliberar de la servitud, de la pàtria potestat o d'una tutela; cast. emancipar. Ne'l fill per lo pare ne'l pare per lo fill emancipat ne'l llibert per lo patró, sie demanat, Furs Val. Si lo pare, lo fill o la filla que en son poder és, emanciparà o la darà en matrimoni, Cost. Tort. VI, ii, 2. Si'l pare malament... contracta sos fills, deu esser forçat e destret que'ls emancip, Cost. Tort. VIII, ix, 3. O si donchs lo pare d'aquell no'l emancipave, que'l gitàs de sa potestat, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 429). Muntant la indústria de materials de ferrocarrils per emancipar-nos de l'estranger, Oller Febre, ii, 64.
|| En el «Curial e Güelfa» trobam usat emancipar amb un significat que sembla esser ‘condemnar’ o ‘lliurar a un turment o càstig’: Per Pluto seràs emancipat a la pus dura e tenebrosa carçre d'infern, Curial, iii, 16.
    Fon.:
əmənsipá (Barc., Palma); emansipáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí emancĭpare, mat. sign.