DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMANCIPAR v. tr.
Alliberar de la servitud, de la pàtria potestat o d'una tutela; cast. emancipar. Ne'l fill per lo pare ne'l pare per lo fill emancipat ne'l llibert per lo patró, sie demanat, Furs Val. Si lo pare, lo fill o la filla que en son poder és, emanciparà o la darà en matrimoni, Cost. Tort. VI, ii, 2. Si'l pare malament... contracta sos fills, deu esser forçat e destret que'ls emancip, Cost. Tort. VIII, ix, 3. O si donchs lo pare d'aquell no'l emancipave, que'l gitàs de sa potestat, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 429). Muntant la indústria de materials de ferrocarrils per emancipar-nos de l'estranger, Oller Febre, ii, 64.
|| En el «Curial e Güelfa» trobam usat emancipar amb un significat que sembla esser ‘condemnar’ o ‘lliurar a un turment o càstig’: Per Pluto seràs emancipat a la pus dura e tenebrosa carçre d'infern, Curial, iii, 16.
    Fon.: əmənsipá (Barc., Palma); emansipáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí emancĭpare, mat. sign.