DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBADALIR v. tr.
Suspendre l'ànim en la contemplació d'una cosa; cast. embelesar, encantar. Aquest verger altre temps m'embadalia, Orlandis Poes. 19. Un llibret embadalix mon seny, Guinot Capolls 96.
|| refl. Sentir-se suspès d'ànim en la contemplació d'una cosa; cast. embelesarse. Era impossible mirar-les i no embadalir-s'hi, Alcover Rond. i, 215. No crec que un enamorat... s'embadaleixi més fondament amb el deix agradós, Ruyra Pinya, i, 60.
    Fon.: əmbəðəlí (pir-or., or., bal.); embaðalí (occ.); embaðalíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivar de badar.