DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBADOCAR v. tr.
Suspendre d'admiració; cast. embobar. En Tomeu... s'embadocà demunt el pont de fusta mirant la sentinetla, Penya Mos. iii, 94. Que li agradan els coloms?—Com que tinch el cervell cuyt de tan embadocar-m'hi!, Pons Auca 57.
    Fon.: əmbəðuká (or., men.); embaðoká (occ.); əmbəðoсá (mall.).
    Etim.: derivat de badoc.