Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embafar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBAFAR v. tr.
|| 1. ant. Privar de les forces per excés de treball, de calor, etc. Los cauallers perdien força e la gran calor que'ls era molt enujosa, la qual contínuament crexia, e ells qui no hauien aquell jorn menjat ne begut estauen embafats y ja no podien pus en auant, Curial, ii, 18. Aznar lo abraçà, e'l tempesteià tan terriblement que'l mès per terra e jagué axí estès que no feya alguna defensió ni podia tornar alè, ans se ofegaua, tant staua embafat, Curial, ii, 104.
|| 2. Llevar l'apetit per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu; cast. empalagar. Y el s'empassolan, pero amb altre carn de bou y gallina perquè no'ls embaf, Ignor. 41. «En Castelló de les Gerres | a coca m'han convidat; | jo els ha dit que no en vullc pendre, | que la coca m'ha embafat» (cançó pop. val.).
|| 3. Enutjar per l'excés o insistència d'una cosa; cast. empalagar, fastidiar. El Parch era el seu jardí... y sempre'l trobavan nou, y no'ls embafava may, Pons Auca 287. Ets estudis sèrios mos ambafan, Ignor. 55.
    Loc.
—a) Aquesta és bona i no embafa!: es diu en to admiratiu referint-se a una cosa estranya i poc admissible o tolerable (Mall.).—b) No estic per ossos, que la carn m'embafa: es diu per demostrar indiferència o displicència respecte d'una cosa (Segarra, Urgell).
    Fon.:
əmbəfá (pir-or., or., bal.) embafá, ambafá (occ.); embafáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de baf.