Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embalcar
veure  embalçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBALCAR v. tr.
|| 1. Embogar, revestir de boga (Empordà, Garrotxa, Gir.). «La cadira és molt vella, caldrà embalcar-la».
|| 2. fig. Enganar, fer creure coses que no són veres (Empordà); cast. embaucar, engatusar. «Noia, t'han embalcat» (Llofriu).
|| 3. refl. Doblegar-se una fusta pel llarg, prenent forma cilíndrica; cast. combarse (Balari Dicc.).
    Fon.:
əmbəɫká (or.).
    Etim.:
derivat de balca, ‘boga’.

EMBALÇAR v. tr. ant.
Llançar per un balç o altre lloc profund; cast. precipitar. Manà que Astrildis e sa filla Habreu fossen embalçades en un riu, Reis Bret. 233.
|| fig. L'amor del cors en son delit l'anbalça, | mas, no trobant son propi, s'entrenyora, Auziàs March, lxxxvii. Sies apert, mas embalçar no't deus; | sies ardit guardant hon mets los peus, Anònim (Cançon. Univ. 303).
    Etim.:
derivat de balç.