DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBARASSAR v. tr.
|| 1. Embolicar o agafar una cosa amb una altra impedint el moviment lliure d'aquella; cast. enredar, enmarañar. La monja 'l cuyta | metent-lo 'n luyta; | com l'abraçàs, | embaraçà's | lo seu speró | ab lo sacsó | de la gonella, Spill 5873. E axí nos embaraçam | ab los filats | de riqueses e malvestats, Vent. Pel. 26. Agafava desseguida la forquilla, prenia algun tall, y s'embrassava la boca per dissimular la rialleta, Vilanova Obres, iv, 31. «Anava a les fosques, m'he embarassat amb una cadira i he caigut».
|| 2. Impedir d'obrar lliurement o degudament; obstruir, carregar excessivament, dificultar l'actuació o l'utilització (d'algú o d'alguna cosa); cast. embarazar, estorbar. «D'es bons tonedors del món | som jo, i la gent no ho sap; | només m'embarassa es cap, | perquè ses banyes hi són» (cançó de tondre, Mall.). «Es sebre no ocupa lloc, | i es no sebre embarassa; | tant se perd el qui sap massa | com el qui sap massa poc» (cançó pop. Mall.). «Ses al·lotes me'n fan massa, | no tenen compassió; | en tenir partit millor, | s'amor no les embarassa» (cançó pop. Mall.). En aquell pas hon embaraça tot vostre fet, Somni J. Joan 2031. Moltes voltes l'ome aprés dinar volent cridar li embaraça la veu, Albert G., Ques. 101. Si vós la podeu aver, ajau-la, e no us embarasseu en nigú si fer se porà, doc. a. 1507 (BSAL, x, 306). Lícita cosa és un engany embaraçar ab altre engany, Isop Faules 43. La càmara de popa estava molt embarassada, López Rel. 48. Ningú hi ha que embarassi es pas per carrers?, Roq. 41. Es negre l'embarassa: es diu d'un qui no sap llegir, o que en sap molt poc. Digué que sí amb el braç, ja que amb la boca no li podia dir res puix la tenia embarassada d'esclòvies, Pons Com an., 177.
|| 3. Prenyar; cast. embarazar.
    Fon.: əmbəɾəsá, əmbɾəsá (pir-or., or.); ambaɾasá (occ.); embaɾasáɾ (val.); əmbəɾəsá (bal.).
    Etim.: remotament, sembla que embarassar és un derivat del llatí barra, ‘pal travesser’; és probable que aquesta derivació no s'hagi complert dins el català, sinó que aquesta llengua ha pres embarassar de l'italià imbarazzare o de l'esp. embarazar. El verb fr. embarrasser és segurament un manlleu fet al castellà, com indica Wartburg FEW, i, 261. Segons M. Asín (Al-Andalus, 1939, p. 457), el cast. embarazar ve de l'àrab bāraza ‘oposar-se, sortir a camí’.