DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBARCAR v. tr.: cast. embarcar.
I. || 1. Posar dins una nau o altre vehicle per a anar per l'aigua. Axí embarcant monedas per matèrias frumentàrias, embarcant y desembarcant síndichs, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, i, 58). Caxonets de figues seques per embarcar, Roq. 18. «Totes ses fadrines velles | és menester embarcar-lès; | no festegen ni fan res | i fan nosa a ses novelles» (cançó pop. Mall.). Embarcar aigua, o embarcar un cop de mar: rebre un cop de mar dintre mateix d'una nau.
|| 2. refl. Entrar dins una nau o altre vehicle d'anar per dins l'aigua. Lo germà de Kirielayson... com fon arribat al port..., prestament se embarcà, Tirant, c. 72. Nos embarcam ab una galera, Oliver Rom. 4. Tenint-se de embarcar, prengué una nau y mariners de Corínthia, Faules Isòp. 173. Demà dematí s'embarca un amich nostro, Roq. 11. Especialment: a) Entrar com a tripulant d'una nau o altra embarcació. Embarcar-se treballant i menjant: entrar a formar part de la tripulació sense sou, sinó únicament pel menjar, amb la intenció de romandre en terra a un port determinat on l'interessat desitja anar.
|| 3. per extensió, Posar dins un cotxe o altre vehicle terrestre. Acompanyaren a Sa Exca fins a embarcar-se en son cotxe, doc. a. 1693 (ap. Aguiló Dicc.).
II. || 1. intr. Sortir el carro de les carrilades, perquè hi fa de mal anar, i fer unes carrilades noves (Castelló). «Xe! Embarca, que volcaràs!»
|| 2. tr. Trasplantar planter d'un taulat a l'altre (Vilabertran, Lledó).
|| 3. tr. Emparar, aturar una cosa amb un obstacle (Urgell, Segarra). «Hem embarcat la pilota dalt la teulada».
|| 4. tr. Passar al centre els canons del torcedor per preparar-se a ordir (Aladern Dicc.). Preparar l'ordit per a teixir (Pons Ind. text.).
|| 5. tr. Embolicar, ficar en un negoci, operació, companyia, etc., que pot esser perillós o inconvenient. Jo me só deixat embarcar o embolicar en un molest negoci, Lacavalleria Gazoph. La balladora... era una dona alta i mal girbada; precisament a ell sempre li havien agradat les noies baixetes i grassones; com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa?, Ruyra Parada 75.
    Loc.—a) Embarcar oli: fer coses grosses, extraordinàries (Sa Pobla).—b) Embarcar els altres i quedar en terra: fer ficar els altres en una empresa perillosa i guardar-se d'entrar-hi el qui els hi fica.
    Refr.
—«Qui s'embarca darrer, té es rem més tort»: vol dir que el qui arriba tard té la part més dolenta, el ròssec, allò que els altres no han volgut (Menorca).
    Fon.: əmbəɾká (pir-or., or., bal.); embaɾká (occ.); embaɾkáɾ (val.); əmbəɾсá (Palma, Manacor, Pollença).
    Antòn.: desembarcar.
    Etim.: derivat de barca, i probablement ja formació romànica *imbarcare, mat. sign. I.