Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embardissar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBARDISSAR v. tr.
|| 1. Cobrir o guarnir de bardissa; cast. bardar. Ben vallejat. | embardiçat | com fou mester, | obrà-hi celler, | torre, aljup, Spill 13522. Quan topàvem algun marge alterós y enverdiçat [sic], Masifern Coses Amp. 6. Sols sap embardissar una pastura, Ignor. 62.
|| 2. Ficar dins una bardissa; cast. enzarzar, enredar. Si emprèn liça, | se embardiça, Spill 8386. «A on t'has embardissat?»: on t'has ficat o amagat? (Llofriu). a) fig. Ficar dins una empresa o negoci perillós, poc convenient.
|| 3. Omplir de bardissa, o en general de cosa embullada i espessa; cast. enmarañar. Un marge embardissat que ens servia de respatller, Ruyra Parada 40. En Volivarda, carallarg i tan embardissat de cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires, Ruyra Pinya, i, 19.
    Fon.:
əmbəɾðisá (pir-or., or., bal.); ambaɾðisá (occ.).
    Etim.:
derivat de bardissa.