DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBARGAR v. tr.
|| 1. ant. Destorbar, impedir; posar obstacles o dificultats; cast. embargar, estorbar. El uolch metre mà al coutel, e nós embargam-lo e no'l poch traure, Jaume I, Cròn. 26. Les coses sensuals embarguen la ànima del home, Llull Cont. 172, 5. No embarguets, Sènyer, la mia benauyrança ni'l meu desirer, Llull Blanq. 5. Emperò l'alberch e la vinya que possehia lo embargaua algunes vegades en cogitar Déu, Llull Felix, pt. i, c. 8. Per tal que la sua entrada no pogués esser embargada per lo riu, Pere IV, Cròn. 280. Los àngels... nosaltres no'ls vehem... per tal com la carn nos embarga, Sermons SVF, i, 188. Lo moviment e la descubertura embarguen la consolidació, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 4.
|| 2. Retenir en virtut de manament del jutge competent; cast. embargar. Els pròmens de Torrella de Mongriu, havien embargat los còfrens e el tresor del rey que havia en lo castell, e quant lo rey los hac perdonats, reteren-li lo tresor, Desclot Cròn., c. 168. M'han embargada sa casa, Ignor. 66.
|| 3. Ocupar completament l'esperit; cast. embargar. En Manel... fugia de la conversa... embargat ab sas ideas, s'abocà a l'eixida, Pons Auca 168. «L'emoció m'embargava i no em deixava parlar».
    Fon.: əmbəɾɣá (Barc.); embaɾɣáɾ (Val.); əmbəɾɟá (Palma).
    Etim.: probablement d'una forma de llatí vulgar *imbarricare, ‘posar obstacles’, derivat de barra (cf. Meyer-Lübke REW 4277).