Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embarrancar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBARRANCAR v.
|| 1. tr. Ficar dins un barranc o altre lloc de mala petja i difícil sortida; cast. embarrancar. Embarrancar-se: caurer en un barranch, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. Encallar-se una nau, quedar aturada per haver tocat en el fons; cast. embarrancar. Es vapor Lulio va embarrancar, Ignor. 54.
|| 3. fig. Posar en un lloc o situació de perill, d'inseguretat o de dificultats per a la sortida; cast. embarrancar, enredar. Aquells qui'l segueixen no poden sinó embarancar-se en axí profundes e sentibles passions, Moral Cons. 28. La dona saltà el pilot del jaç i de palla que embarrancava la porta, Pous Nosa 27. «M'he embarrancat malament»: ho diu el qui s'ha casat i ho ha esguerrat, o el qui està ficat en un negoci perillós o dubtós, etc.
    Fon.:
əmbərəŋká (or., men.); embaraŋkáɾ (val.); əmbərəɲсá (Palma, Manacor).
    Etim.:
derivat de barranc.