DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBARRAR v. tr.
|| 1. Posar barra, especialment per tancar o subjectar (una porta, finestra, etc.); cast. atrancar. «Quan totes ses de Mallorca | vos hauran desemparat, | tornau, lo meu estimat; | si es portal està embarrat, | per vós s'obrirà sa porta» (cançó pop. Mall.). La tornava embarrar amb set forreiats, Rosselló Valldem. 60.
|| 2. Obstruir un pas amb objectes posats a manera de barrera; cast. cerrar. Comogueren tota la vila e feren metre totes les cadenes e la embarraren tota de banchs e arques e altres forces, Pere IV, Cròn. 236.
|| 3. Tancar fort (amb clau o altre mitjà de subjecció); cast. cerrar. «Per què tens embarrat?» (Men.). «He trobat sa casa embarrada» (Ciutadella).
|| 4. Tancar (una persona o cosa) dins un lloc d'on no es pot sortir o on altri no pot entrar; cast. encerrar. E'ls hòmens embarraren-se en la força hon hauia una torra molt bona e albacar, e aquel dia matex reteren-se, Jaume I, Cròn. 39. No et veuré més; | avui, sol post, per sempre més | m'embarraran a dins la cel·la, Colom Nerto 110. Especialment: a) Tancar el bestiar dins el corral o la pleta (Conflent, Cerdanya, Empordà); cast. encorralar, encerrar. La gent de la masia que venia del treball y d'embarrar lo bestiar, Bosch Trinxeria, Lena 24 (ap. Balari Dicc.).
|| 5. Estendre o posar en barres; cast. embarrar. La parra que en lo cobert rònec s'embarra al davant de la casa, Verdaguer Jov. 209. Especialment: a) Estendre les madeixes tenyides, en barres, per assecar-les (Barc.).
|| 6. Fer anar la pilota o altre objecte a un lloc alt, on queda aturat i no el poden fer baixar (Garrigues, Segarra, Conca de Barberà).
|| 7. Menjar amb excés; dragar (Ross.); cast. tragar, engullir. Lus xichs y michs dels plats que l'amu antes d'ell ja s'havia embarrat, Saisset Barrajadís 8. Pren-hu, Pau! diu l'un d'ells an un gros que embarrava cum quatre, Saisset Plors y rialles, 15.
|| 8. (El significat «refugiar-se», que el Diccionari Fabra atribueix al mot embarrar-se, és inexacte, fruit d'una mala interpretació del text de la Crònica de Jaume I que hem citat en l'accepció || 4).
    Fon.: əmbərá (pir-or., bal.); ambará (occ.); embaráɾ (val.).
    Etim.: derivat de barra.