DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBASTAR v. tr.
Posar a una bèstia el bast o albarda; cast. enalbardar. Leuà's Abraham de nit e embastà son ase e pres son fill Isaach, Serra Gèn. 26. E embasten lus mulles, Carta Cel, ms. 451.
    Fon.: əmbəstá (or.); ambastá (occ.).
    Etim.: derivat de bast.

2. EMBASTAR v. tr.
|| 1. Cosir provisionalment amb punts llargs la roba, pell, etc., per indicar la forma en què ha de cosir-se definitivament; cast. hilvanar, embastar. Posau-ne en lo dit saquet e quant serà dins cosiu-li la boca e aplanau-lo e enbastau-lo tot en manera que stiga pla, Anim. caçar 36 vo. Amb l'agulla de cosir... la Toneta comença d'embastar la vora, Oller Pap. viii.
|| 2. Entatxar o clavar provisionalment les sabates (Pallars).
|| 3. Disposar en forma de sola la trena de cànem que ha d'esser cosida per a formar la sola de l'espardenya (Mall.).
|| 4. Rebossar el sostre de canyís amb algeps, valent-se de la talotxa (Tortosa).
|| 5. Donar la primera planejada a una peça de fusta per llevar-li els grops, impureses, etc. (Mall.).
|| 6. En la plantació de ceps, posar l'arrelat o estaca al lloc on ha de quedar, fent caure al seu peu, de les parets de la rasa, un poc de terra, que, pitjada una mica amb el peu, sosté dret l'arrelat o estaca (Montblanc, Espluga de Francolí, Agramunt).
|| 7. En general, començar una feina, un tracte, etc., i deixar-lo sense acabar; cast. hilvanar. Han embastat algun tracte, Serra Calend. folkl. 249. En Carles volia embastar la cuestió a don Joseph, Genís Julita 75. Aquestes gloses estan just embastades, Ignor. 24.
    Fon.: əmbəstá (pir-or., or., bal.); ambastá, embastá (occ.); ambastáɾ, embastáɾ (val.).
    Etim.: derivat de basta.