DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBAT m.
Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que mor el terral fins a entrada de fosc; cast. brisa, virazón. L'aer hi és molt temprat... e en temps de estiu, de tèrcia e d'aquí avant, del vent embat apeylat és temprada, Marsili Cròn., c. 1. E la nuyt, ab l'oratge ell se mès en mar... e l'endemà que l'embat se mès, ell féu la via del cap de Leucata, Muntaner Cròn., c. 152. L'ambat movia sos cabells, Alegre Transf. 38. L'embat que juga dins la vall florida, Costa Poes. 21. Un fresc embat dematiner | olors de flor de taronger | a les naus porta, Oliver Obres, i, 224. L'embat gronxava els pins... enviant onades de sanitosa flayra, Coloma Rosselló (Catalana, i, 361).Entrar l'embat: començar a bufar. De la mar en la vorera... a les deu, quan l'embat entra, | m'asseuria dins el bot, Penya Poes. 304. Quant ve que el sol ha balcat, | entra l'embat de marina | tan xalest per qui camina, Salvà Poes. 51.
    Loc.
—Haver-hi embat: haver-hi dificultats o perills, o en general qualsevol cosa anormal (Men.). «Creu que hi ha embat, en aquella casa! Cada dia se barallen» (Ciutadella).
    Refr.
—«Embat vertader, en terra primer»: ho diuen els mariners, perquè l'embat lleial comença molt ran de terra i després s'eixampla (Alcúdia de Mall.).
    Fon.: əmbát (or., bal.).
    Intens.: embatet, embatol.
    Etim.: de l'it. imbatto, mat. sign.

2. EMBAT m.: cast. embate.
|| 1. Envestida de les onades contra les penyes o contra una embarcació.
|| 2. Envestida, escomesa violenta en general. Altres vaques les esperen a l'altra banda preparades a rebre llur embat, Massó Croq. 19. a) fig. Del hom que el coratje mida | ab los embats de la sort, Guiraud Poes. 3. No sols no desdeia, sinó que s'afermava a l'embat destructor del temps i de la mudança dels gustos, Ruyra Parada 5.
    Fon.: əmbát (or., bal.); embát (occ., val.).
    Etim.: pres del castellà embate.