DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBENAR v. tr.: cast. vendar.
|| 1. Lligar amb una bena o benes. Làtzer... era enbenat segons forma e manera judaica, Pere Pasqual, Obres, i, 8. Prengueren lo cors del Senyor e posant-lo sobre una gran pedra untaren e embenaren aquell, Villena Vita Chr., c. 222. Perquè dus sa mà embenada, Ignor. 55.
|| 2. fig. Obcecar, posar una bena davant els ulls (de l'esperit). O comuna plagua de aquells a qui amor estrema embena!, Corella Obres 52. O amor cega que tu sol me has embenat en la creensa de aquesta seguretat que tenia, Paris e Viana 14.
    Fon.: əmbəná (or., bal.); ambená (occ.); embenáɾ, ambenáɾ (val.).
    Etim.: derivat de bena.