DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBLANCAR v. tr.
|| 1. Fer tornar blanc; pintar de blanc; cast. emblancar. Si fos dona de bona vida e honesta, no anara alcofollada ne enblanchada ne mudaria de faysons, doc. a. 1453 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. especialment, Donar a les parets una passada de calç (Berga, Barc., Llucmajor, Maó, Ferreries); cast. emblancar, enjalbegar. «Fris de que sigui dissabte | per emblancar sa porxada, | perque jo no xal mai tant | com quan faig una adesada» (cançó pop. Men.). Se han emblancat los claustros... casi tots de paleta y de sobre granereta, doc. a. 1755 (arx. de Ciutadella). Una creu blanca, feta amb una granereta d'emblancar, recorda es fet, Camps Folkl. ii, 102.
|| 3. Escalabornar la fusta; cast. desbastar (Labèrnia-S., Bulbena, Aladern Dicc., Griera Tr.).
    Fon.: əmbləŋká (or., bal.); amblaŋká (occ.).
    Sinòn.:— || 1, emblanquir— || 2, emblanquinar, eixalbar.
    Etim.: derivat de blanc.