DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EMBLANQUINADOR, -ORA m. i f.
Que emblanquina; qui té per ofici emblanquinar; cast. emblancador, enjalbegador. Emblanquinador e fonedor, doc. a. 1356 (Botet Mon. iii, 325). En lo Pla de la Boqueria, los emblanquinadors ab sa llarga canya a coll, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 471). Avisa ses emblanquinadores..., digue-los que no venga a una passada, Pons Llar 21.
    Fon.: əmbləŋkinəðó (or., bal.); amblaŋkinaðó (occ.); emblaŋkinaóɾ (val.).
    Etim.: derivat de emblanquinar amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. EMBLANQUINADOR, -ORA adj.
Que es pot emblanquinar o que s'ha d'emblanquinar; cast. blanqueable, blanqueadero. «Aquesta paret no és emblanquinadora!».
    Etim.: derivat de emblanquinar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).