DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEMBLANQUINAR v. tr.
|| 1. Fer tornar blanc; pintar de blanc; cast. blanquear, emblancar. Posí'm un gonell vermell..., escarpins emblanquinats, Cobles crich-crach 20. La pols que les emblanquinava, Víct. Cat., Ombr. 66. «He entrat al molí i m'he emblanquinat el vestit» (de farina) (Tortosa, Val.).
|| 2. especialment, Donar una passada de calç o de guix a les parets o altra part d'un edifici (Igualada, Tortosa, Cast., Val., Mall., Men.); cast. blanquear, emblancar, enjalbegar. Era son parer de que continuàs la obra se feya en la iglésia que era de enlluir y emblanquinar lo cimbori y iglésia, doc. a. 1611 (Monsalvatje Not. Hist. xix, 132). Emblanquina que emblanquina, | fins es més veis carrerons | tendran una albura fina, | florida de cobertons, Macabich Dial. 35. a) Emblanquinar els raïms: dar una passada de calç als raïms de la vora dels camins, perquè els vianants s'estiguin de menjar-los (Freginals).
|| 3. per ext., Rentar el cup i desinfectar-lo donant-li amb una granereta d'emblanquinar una passada d'àcid tartàric o metabisulfit (Petra).
|| 4. intr. Tornar-se canós, emblanquir-se els cabells (Palma); cast. encanecer.
|| 5. fig. Enganar amb bones paraules (Mall., Men.); cast. embaucar. «T'han ben emblanquinat!»Aquella santa al·lota no volgué destapar es seu homo perque ja va veure que qualcú l'havia emblanquinat posant-li a ella qualque calúmnia, Alcover Rond. x, 108.
Fon.: əmbləŋkiná (or., bal.); amblaŋkiná (occ.); emblaŋkináɾ (val.).
Sinòn.:— || 1, emblancar, emblanquir;— || 2, emblancar, eixalbar;— || 4, blanquejar;— || 5, entabanar, embaumar, embetumar.
Etim.: derivat de blanc.