Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embocadura
veure  emboçadura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOCADURA f.
|| 1. Part del fre que va a la boca de l'animal i que aquest mossega; cast. embocadura.
|| 2. La part dels instruments músics de buf que entra en la boca del qui els sona; cast. embocadura.
|| 3. Disposició general de la boca; cast. embocadura. Ànsia per munt! Aneu-se'n a ca'l menescal a compondre l'embocadura que us espatlleu ab aquexes expressions lletges, Vilanova Obres, xi, 173. Especialment: a) Disposició i aptitud de la boca per a sonar un instrument músic de buf. Tenir bona embocadura: tenir habilitat per a sonar un instrument sense que es senti el buf. Perdre l'embocadura: perdre aquella habilitat, sia per l'edat, sia per la falta d'exercici. Els músics... prenien l'embocadura de llurs instruments, Pous JF 68.
|| 4. Boca o obertura de l'escenari d'un teatre; cast. boca, embocadura.
|| 5. Lloc per on es pot entrar a un port, carrer, camí, etc.; especialment, lloc per on un riu o altre corrent d'aigua desemboca a la mar, a un llac, a un altre riu; cast. boca, embocadura.
|| 6. L'ull de l'escoda o tallant quan hi ha el mànec que l'atravessa (Sa Pobla).
    Fon.:
əmbukəðúɾə (or., men., eiv.); ambokaðúɾɛ (Ll.); ambokaðúɾa (Tortosa); əmbokəðúɾə (mall.); ambukaɾúɾa (alg.); embokaúɾa (val.).

EMBOÇADURA f.
Beina d'un instrument de tall (Tremp); cast. vaina.
    Fon.:
ambosadúɾɛ (Tremp).
    Etim.:
derivat de emboçar.