DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOGIR v. tr.
Fer tornar boig; cast. enloquecer. Sa seua carta va embogir-me, es cap m'anava en roda. Ruyra Pinya, ii, 200.
    Fon.: əmbuʒí (pir-or., or.); amboʒí (occ.).
    Etim.: derivat de boig.