DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOLIC m.
Efecte d'embolicar; cast. lío.
|| 1. Cosa embolicada; farcell, paquet. «Una dona portava un embolic de roba».
|| 2. Conjunt de coses unides sense orde i que són difícils de separar. «Això és un embolic de cordes»: es diu de tota cosa complicada i difícil de posar en net. La gica que fon cap y causa de tot este embolich, Rond. de R. Val. 73. Un cuento... tan farcit d'embolichs, entrunyellat de mentides y reblit d'embusteries, Penya Mos. iii, 14. Ermitatge ont algunes ànimes bones se retirarien dels embolics del món, Verdaguer Exc. 19.
    Fon.: əmbulík (pir-or., or., men., eiv.); ambolík (occ., val.); embolík (val.); əmbolík (mall.).
    Intens.: emboliquet; embolicot.
    Etim.: derivat postverbal de embolicar.