DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBORRATXAR v. tr.
|| 1. Embriagar. Secrets pera fer que un hom no se emborràchia per molt vi que bega: axarops dels quals si'n pendreu una onça abans de beure no us emborrachareu, Agustí Secr. 104 vo. En los bodegons y tavernes... moltes persones... golafrejant y emborratxant-se estan dies y nits, doc. a. 1586 (Balari Dicc.). Anar per les tavernes emborratxant-se, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 26). Diu que els emborratxen amb aiguardent i pólvora perquè no creixin, Pons Com an., 42.
|| 2. fig. Excitar fortament l'esperit. Emborratxat o embriagat de la bona opinió de si mateix, Lacavalleria Gazoph. L'embat... a mitjan capvespre és quant se desxondex de debò, emborratxat d'entremaliadures y carícies, Galmés Flor 37. Emborratxar-se parlant: excitar-se parlant fins a caure en exageracions.
|| 3. Pintar de colors forts i vius (Tortosa).
|| 4. Barrejar uns colors amb els altres, sobretot en la roba quan la renten (or., occ., val.). «L'aigua ha emborratxat la roba».
    Fon.: əmburəʧá (or., men., eiv.); amboraʧá (occ.); emboraʧaɾ (val.); əmborəʧá (mall.).
    Sinòn.: embriagar, engatar.
    Etim.: del cast. emborrachar.