DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOSCADA f.
Acte d'emboscar o d'emboscar-se; persona o gent posada a l'aguait per sorprendre l'enemic i dominar-lo aprofitant la sorpresa; cast. emboscada. «Parar una emboscada»; «Estar en emboscada»; «Caure en una emboscada». No gos... afegir diners a la parada, ne fer ambuscada [sic], doc. a. 1405 (Jocs Fl. 1895, pàg. 206). Penseu quines maneres tenen los dimonis a temptar e a fer caure en diverses maneres de peccats, e aquests axí descobren totes les enboscades, Quar. 1413, pàg. 130. Aníbal... com se metés en fuyta ordonà una emboscada ab què gasanyà la batayla, Scip. e An. 32. Ells feren continent de fugir fins allà hon era la emboscada ab lo noble mossèn Huc, Tomic Hist. 243. Aquella tribu, no encara dominada, allà els havia presos en mig d'una emboscada, Costa Trad. fant. 173.
    Fon.: əmbuskáðə (Barc.); amboská (Val.); əmbosсáðə (Palma).
    Etim.: derivat de emboscar.